REFLEXIONS...

La idea d’engegar aquesta intervenció va sorgir de la necessitat de satisfer a la diversitat d’alumnes amb els que es treballa a l’Escola Remolins. Tot i partir amb aquest "handicap" i sent conscient de les dificultats que aquest fet comportaria, em vaig endinsar en aquest projecte que, avui, amb certa satisfacció dono per finalitzat.

No ha estat gens fàcil dur a terme totes les meves pretensions, principalment pel temps del que he disposat per a la realització de les pràctiques i també pels imprevistos que han anat sorgint durant l’execució. Per una banda dificultats amb els recursos i l'ús dels ordinadors i d'altra els horaris (disposava de l'hora d'anglès de l'activitat extraescolar dels dimarts i aquest any ha coincidit molts dies festius).

No obstant cal dir que he dut a terme l’elaboració de la WQ i el treball cooperatiu amb els  alumnes proposat amb la mateixa. També he posat en pràctica l’acrònim TARGET com a estratègia motivacional per a recolzar la meva intervenció i millorar l’actuació del docent a l’aula.
Respecte a la recollida de dades he treballat amb enquestes. Amb la informació obtinguda he realitzat uns gràfics on es mostrava la competència digital dels meus alumnes. Aquesta informació m'ha permès ser més realista a la meva intervenció. 

Amb les darreres enquestes la informació obtinguda ha estat sobre l'ús de les activitats TAC a l'aula i l'aprenentatge adquirit amb les mateixes per part dels meus alumnes. Mostro a continuació les meves conclusions respecte al determinant que vaig proposar al principi d'aquest treball com a indicador o determinant extern de la motivació.

Determinants externs de la motivació ( són aquells que s’originen fora de l’organisme).

a) Aprenentatge

Aquest és el principal determinant extern de la motivació. Va estar  Clark Hull (1943) qui va formular una teoria que vinculava  l’aprenentatge amb la motivació i en la producció de conductes.

A la meva intervenció he intentat que fos aquest (l’aprenentatge) el que en un futur motivi una bona predisposició per part dels alumnes per a l’aprenentatge de la llengua anglesa.

Amb l’ajuda de tots els recursos que he fet servir; recursos TIC, estratègies motivacionals (TARGET) etc, considero que els meus alumnes han estat experimentant al mateix temps que jo un procés intern amb unes consideracions futures.

Amb les respostes obtingudes per part dels alumnes comprovem que hi ha cert desacord per part d’alguns en l’aprenentatge amb la realització d’activitats TAC a l’aula. Aquest fet ha estat motivat per la carència de coneixements amb l’ús dels ordinadors de cert col·lectiu d’alumnes. Principalment han estat els alumnes pakistanesos i els d’ètnia gitana. Aquest fet s’ha intentat compensar amb els grups cooperatius que s’han creat per a la realització de les tasques.

Per tant, és una evidència que si no partim d’un coneixement més homogeneïtzat amb l’ús d’aquestes eines la tasca a realitzar es veu afectada negativament, així com les seves consideracions futures envers el rendiment que han tingut a classe i l’aprenentatge adquirit.

També cal dir que els docents han de tenir una bona formació amb l’ús de les eines TIC i l’aprofitament de les mateixes per canviar la metodologia a l’aula.

Conclusions

Alguns principis per al disseny motivacional de la instrucció (Aloso Tapia, 1991)

a) En relació amb la manera de presentar i organitzar la tasca: 1. Activar la curiositat i l’interès de l’alumne per el contingut del tema o la tasca a realitzar: Estratègies per a fer-ho:     - Presentar informació nova; la història de Nessi com a tema a investigar a la WQ ha estat un aspecte engrescador. Els alumnes desconeixien la llegenda i moltes més coses que han estat tractades a la investigació.     - Plantejar o suscitar en l’alumne problemes que hagi de resoldre. El fet d’haver estat desenvolupant rolls i tasques específiques cada alumne els ha ajudat a millorar la seva participació i a mantenir l’atenció i curiositat per la tasca a efectuar.     - Variar els elements de la tasca per a mantenir l’atenció. Les WQ tenen el seu procés específic d’execució de la tasca. Aquest fet permet que l’alumne segueixi unes pautes per a orientar-se i al mateix temps no perdre l’atenció. 2. Mostrar la rellevància del contingut o la tasca per a l’alumne. Estratègies per a fer-ho:     - Relacionar el contingut de la instrucció amb les experiències, coneixements previs i valors dels alumnes. Els alumnes van treballar a l’aula la història del Nessi. Va estar un tema proper per a ells perquè prèviament i en altres assignatures ja hi treballaven el projecte interdisciplinari dels dinosaures, per tant, esbrinar el tipus de dinosaure que era el Nessi era qüestió d’assimilar el rol que els hi havia assignat la mestra i aplicar certs coneixements que ells ja tenien.     - Mostrar, si escau mitjançant exemples, la meta per la que es pot ser rellevant aprendre el que es presenta com a contingut de la instrucció.

b) En relació amb la forma d’organitzar l’activitat en el context de la classe: 3. Organitzar l’activitat en grups cooperatius, en la mesura en que es pugui. 4. Donar el màxim possible d’opcions d’actuació per a facilitar la percepció d’autonomia. Amb les sis pautes de l’estratègia motivacional TARGET i amb l’estructura d’una WQ aquestos aspectes queden treballats i desenvolupats en la meva intervenció.

c) En relació amb els missatges que el professor transmet als seus alumnes: 5. Orientar l’atenció dels subjectes:     - Abans de la tasca: Cap al procés de solució, més que dirigits als resultats.     - Durant la tasca: Dirigits a la planificació i l’establiment de metes realistes, dividint la tasca en passos. Dirigits a la cerca i comprovació de possibles recursos per superar les dificultats.     - Després de la tasca, al informar al subjecte sobre el correcte o no correcte resultat: Dirigit al procés seguit. Dirigit a la presa de consciència del que s’ha après i de les raons que han possibilitat l’aprenentatge. Dirigit a la pressa de consciència de que, tot i haver errades, segueix mereixent la pena el treball. 6. Promoure explícitament l’adquisició dels següents aprenentatges:     - La concepció de la intel·ligència com un aspecte modificable.     - La tendència a fer atribucions als resultats a causes percebudes com internes, modificables i controlables.     - La presa de consciència dels factors que els fan estar més o menys motivats. D) En relació amb el modelat que el professor pot fer de la forma d’afrontar la tasca i valorar els resultats: 7. Exemplificar els mateixos comportaments i valors que es tracten transmetre amb els missatges que es donen a classe.

e) En relació amb l’avaluació: 8. Organitzar les avaluacions al llarg del procés de una forma:     - Que els alumnes les consideren com una ocasió per aprendre.     - Que els alumnes eviten en la mesura del possible les comparacions d’uns amb els altres. Estratègies: ·         Dissenyar les avaluacions de forma que permeten saber no sols si sap alguna cosa  o no sinó, en cas negatiu, on és el problema. ·         Proporcionar informació qualitativa relativa al que l’alumne ha de corregir o aprendre. ·         Acompanyar la comunicació de resultats amb missatges per optimitzar la confiança de l’alumne en les seves possibilitats. ·         Si és a nivell individual, no donar informació sobre els resultats públicament.

Fase 3

Qüestionari de la fitxa 142 PAC'09 Escola Remolins

Amb la finalitat d'obtenir informació envers allò que pensen els alumnes sobre l'aplicació de les TAC a l'aula, mostro a continuació uns gràfics amb dades sobre les següents preguntes:

Respecte a si és convenient fer servir recursos tecnològics per a l'ensenyament dins l'aula:

Respecte a si és important aprendre i fer ús d'aquests recursos tecnològics:

Respecte a si la realització d'activitats TAC millora el resultat d'aprenentatge:

 

Respecte a si la introducció d'aquestes activitats TAC en l'aprenentatge augmenta la motivació de l'alumnat:

 

A les gràfiques anteriors el valor correspon a les puntuacions que els alumnes han donat de l'1 al 10 a les preguntes. El nombre d'alumnes (Nº de alumnos a la gràfica) correspon amb la quantitat d'aquests alumnes que han contestat. 

Algunes conclusions que es poden extraure dels gràfics és que en general tots els alumnes que es senten còmodes amb l'ús de les tecnologies a l'aula ho valoren positivament, donant-li puntuacions majoritàriament de 9 i 10. Hi han casos concrets en els que els alumnes no es senten segurs amb l'ús d'aquest recurs i les puntuacions que donen són més baixes, sent aquestes fins i tot per sota del 5.

Aquest fet ens indica que a les escoles d'avui en dia si que predomina el percentatge d'alumnes que dominen les noves tecnologies. Però, en el cas d'escoles com l'Escola Remolins, on la diversitat amb les seves conseqüències predomina,  és una evidència que tot i ser un recurs motivador no ens proporciona un aprenentatge o situació enriquidora en un percentatge tant elevat. Sent així necessari prendre mesures per a les desigualtats que hi trobem.

Fase 3. Execució de la investigació

Recollida de dades: treball de camp i anàlisi dels resultats.

 Malgrat el temps del que disposem per a la realització del Pràcticum considero que la meva proposta esta duent-se a terme dins dels terminis establerts. 

La realització de la WQ amb els alumnes que treballo s'està duent a terme amb èxit a l'activitat extraescolar. Afegeixo link de la WQ per si pot ser d'interès:

Lonch Ness Monster

 La valoració de les tasques desenvolupades a la WQ, considero que no és un aspecte a mencionar en aquest treball, tot i així, aquest punt sí em queda pendent de finalitzar.

No obstant, m'agradaria esmentar algunes conclusions relatives als temes que vaig proposar a l'inici d'aquest treball, per tant, he decidit treballar amb dos qüestionaris que explico a continuació:

- Respecte al clima motivacional de classe amb l'ajuda del CMC (Cuestionario de Clima Motivacional de Clase)  :

- Les relatives a la opinió dels estudiants i professors respecte a l'ús de recursos TIC-TAC a l'aula i al seu aprenentatge. 

Cal esmentar que he fet servir un qüestionari elaborat per un grup de treball de l'Escola Remolins. He aprofitat doncs que les meves pretensions en el desenvolupament del Pràcticum eren similars a les que hem treballat amb una activitat desenvolupada dins de la proposta del PAC del centre, la 142 concretament, on l’objectiu principal és introduir una activitat TAC d’ensenyament/aprenentatge a cada unitat de programació de les àrees de 6è nivell d’educació primària. 

Aquesta activitat ha estat coordinada amb el professorat del cicle superior i dirigida per la cap d’estudis de l’Escola Remolins. Amb l’ajuda d’aquesta última, i amb el director del centre, he dut a terme la meva proposta, coordinant-me amb ells i documentant-me amb les seves aportacions i coneixement en el desenvolupament d’aquestes activitats.

Per concloure amb aquesta entrada afegeixo una imatge aclaridora estreta del PAC '09 que s'ha estat desenvolupant a l'Escola Remolins.

 En aquest últim apartat envers el desenvolupament de propostes innovadores és on se situa la meva intervenció.

Un bon article...

Hola a tothom,

Afegeixo el link d'un bon article on trobareu informació sobre la competència digital.

El Camarote

Gràfics amb informació general

Aquestes dades obtingudes a l'últim test que he passat als meus alumnes només es recull informació general sobre: temps que dediquen diàriament a treballar amb l'ordinador, informació sobre la primera vegada que van fer servir un ordinador i per últim si disposen d'aquest a les seves cases o no. 

En aquest primer gràfic s'indica  una de les dades més significatives amb les que puc obtenir conclusions. La situació  o condició econòmica de la meitat del grup amb el que desenvolupo el meu Pràcticum no és molt facilitadora per a donar-li continuïtat al meu projecte a casa. Per tant no es pot tenir un seguiment de les activitats que proposo en horaris fora de l'activitat extraescolar i tal fet impedeix que la meva intervenció i treball amb el recurs TIC -WQ- no es pugui ver recolçada en horaris fora dels establerts en les activitats extraescolars.

El següent gràfic també ens proporciona informació rellevant.Segons aquestes dades no podríem considerar a la totalitat del grup amb el que treballo com  a Natius digitals1 o almenys no els situaria al mateix nivell ja que tot i haver accedir a edats tempranes als ordinadors, encara considero que gairebé la meitat dels meus alumnes no estan tan familiaritzats com ho estan els que ja hi van accedir de 4-7 anys. Per tant, aquest també és un aspecte que considero com a un impediment per a desenvolupar o aplicar d'un mode homogèni el recurs TIC. Així doncs no totatilitat del meu grup treballa amb la mateixa fluidessa amb els ordinadors i emprant les eines TIC com a un nou enfocament metodològic.

Amb aquestes últimes dades obtingudes també es reflecteix que el temps que els alumnes passen amb els ordinadors no es excesiu ja que només un dels 8 treballa o li dedica més de tres hores diaries.

Algunes de les difinicions del que és un alumne amb competències digitals les trobem a les aportacions de Prensky, afegeixo aquest paràgraf ja que el trobo adient per a la meva reflexió.
Prensky (2001a y b), sostenía que los estudiantes habían cambiado radicalmente por representar a la primera generación que ha crecido rodeada de nuevas tecnologías, tales como Internet, los videojuegos o los teléfonos móviles. No piensan, ni procesan la información de la misma manera que sus predecesores. A estos «nuevos» estudiantes los denomina Nativos Digitales, hablantes nativos de un lenguaje digital, mientras que al resto los define como Inmigrantes Digitales, personas que aunque puedan llegar a adaptarse y aprender a usar estas nuevas tecnologías, no dejan de ser inmigrantes en un mundo digital, manteniendo su “acento” que les diferencia. Este hecho, según Prensky (2001), tiene fuertes implicaciones educativas. Por un lado, los estudiantes de hoy ya no son las mismas personas que para las que fue diseñado nuestro sistema de enseñanza, y además por otro lado, son los Inmigrantes Digitales los que tratan de luchar para enseñar a una población que habla un lenguaje completamente nuevo.

Fase 2: Resultats de la recollida de dades inicials.

Com ja vaig esmentar a l’anterior entrada, la meva intervenció inicial amb el grup d'alumnes que treballo era passar un test per mesurar la seva Competència Digital. A continuació adjunto alguns gràfics amb les dades obtingudes en alguns dels blocs que es plantejaven al test.

- Perifèrics i programes; aspectes relatius a la competència per fer servir l'ordinador.

- Internet; Preguntes relatives a l'ús d'Internet, predominant preguntes que mesuren més l'ús d'aquest com a mitjà de comunicació.

 

- Ús responsable; les preguntes d'aquest apartat estan orientades a mesurar el control que els pares tenen sobre l'ús que es fa d'Internet i de com els alumnes gestionen la informació que hi cerquen a la web per a la realització de treballs.

 

Les meves reflexions inicials respecte a les dades que he obtingut són:

- Al grup amb el que treballo hi han dos subgrups ben diferenciats. Per una banda els que poden treballar a casa perquè disposen de connexió i per tant opten a més possibilitats en quant a l'ús i coneixement que tenen del recurs Internet, a més de donar-li continuïtat del treball que es fa a l'escola a casa. D'altra els que treballen a l'escola i per tant mostrant als resultats les limitacions que aquest fet comporta; menys ús de xarxes socials i menys coneixements del recurs Internet com a eina de treball.

 No obstant es mostra una bona predisposició per al treball en equip i amb l’ús de la WQ com a eina de treball, adjunto el link de la Web Quest que he elaborat per començar a treballar!

https://sites.google.com/a/xtec.cat/learningenglish/